Patxi Abasolo: Claus també en la Història

2017•02•11 Article d'opinió. Patxi Abasolo López. Professor d'Història Els treballadors i treballadores hem impulsat milers d'iniciatives al llarg de la història amb la ferma intenció de provocar profunds canvis. Per a això ens hem dotat de moltes eines, múltiples i variades eines.

Com entendre si no la Revolució Francesa de 1789 sense les protestes de les dones treballadores? I els drets democràtics obtinguts, sense les iniciatives impulsades des dels sectors populars (els 'sans-culottes')? En el procés històric posterior va aparèixer un protagonista nou, la classe treballadora; i des de llavors, no hem deixat de lluitar per una societat més justa.

Com entendre sense la implicació de treballadors i treballadores les reformes socials i polítiques que va posar en marxa la Comuna de París en 1871? A més de legalitzar els salaris i les organitzacions dels treballadors, van congelar els lloguers i van confiscar els habitatges buits, i van convertir l'educació en pública i laica.

¿Què hauria passat si els treballadors dels països van entrar en la I Guerra Mundial s'haguessin negat a prendre part en tant grossa carnisseria? Què hagués passat si s'hagués contagiat entre milions de treballadors en aquell moment històric el sentiment antibel·licista?

Com entendre les bases per a una paritat que va establir la Rússia revolucionària de 1917 sense el treball i l'esforç de les dones treballadores? Com si no s'haguessin aconseguit el dret a vot de les dones, el matrimoni voluntari, el salari per maternitat, el divorci, o el dret a avortar lliure i gratuïtament?

Com entendre la solidaritat internacional rebuda pel règim republicà espanyol en els anys 1936-1939, sense aquells treballadors i treballadores que van organitzar xerrades, recaptacions de diners i brigades en tots els racons del món?

Com entendre les iniciatives multicolors que van florir en els anys foscos del franquisme sense aquells petits-grans gestos que sorgien des dels centres de treball?

En efecte, els èxits obtinguts en la Història per la classe treballadora no s'han cenyit a la vida i condicions laborals dels treballadors. La nostra capacitat d'incidència ha abastat tots els àmbits vitals, creant o complementant fronts de lluita molt enriquidors: a favor dels drets lingüístics, amb el moviment ecologista i feminista, en el moviment antirepressiu, i un llarg etcètera, tant aquí com en altres llocs del món. Totes aquestes lluites no han estat organitzades exclusivament per la classe treballadora, però la nostra participació sempre ha estat decisiva; sense nosaltres mai haguessin estat massives. Som un col·lectiu nombrós, gran, i si ens ho proposem, gran és també la nostra capacitat transformadora.

Si som conscients que la clau està en les nostres mans, tindrem major convicció per sembrar l'esperança. Tal com hem pogut repassar en els exemples anteriors, l'impuls de la classe treballadora seguirà sent decisiu en l'assoliment de canvis importants. També per portar a les persones preses i exiliades a casa.